La monumental església que veiem avui dia no és pas el primer temple que hi va haver a Mollet, sinó que es construí durant la segona meitat del segle XIX, sobre l’antiga construcció romànica.
Es tracta d’una església amb façana clarament neoclàssica, ocupada en bona part per una gran portalada; sobre la llinda, hi ha un arc de mig punt sobrealçat, rematat per un frontó triangular que sobresurt de la façana.
A la banda esquerra del temple hi ha el campanar, de base quadrada. D’altra banda, el campanar acull avui tan sols una campana, però abans de la guerra civil n’hi havia quatre, una a cada badiu del campanar. La necessitat de metall per a material de guerra va fer que se’n despengessin tres i es deixà la més petita.
Un cop dins, l’edifici s’estructura en tres naus, separades per grans columnes, que forma un creuer amb cúpula. L’altar major fou fet per Joan Adroher i Gich, després de la guerra civil, artesà que també va fer el remarcable cancell d’entrada i la cúpula del casal. A l’església també hi ha un altar dedicat al Sagrat Cor, i un altre de central per poder fer la missa de cara al públic.
El tresor, entre altres peces, està format per un calze gòtic de plata repujada, un preolet per a l’aigua beneïda i un reliquiari de sant Abdó i Sant Senén, ambdós sants molt venerats al poble.
Tot el poble va estar implicat en el procés de construcció d’aquesta obra, tal com relata la placa de l’entrada. Diu la memòria oral que hi varen treballar tots els veïns del poble, sobretot en diumenges.
